Acció de resposta contra la propaganda a favor del règim reaccionari d'Al-Assad

Acció de resposta contra la propaganda a favor del règim reaccionari d'Al-Assad

Un cop més hem pogut observar com certs grups “revolucionaris”, es dediquen

a fer propaganda a favor del règim reaccionari d'Al-Assad i a difondre mentides 

i fal·làcies en contra del moviment d'alliberament kurd.

A causa de la seva ignorància sobre la situació, tant històrica com actual, del 

conflicte del poble kurd i dels moviments revolucionaris a l'Orient Mitjà, veuen a 

Al-Assad com un referent antiimperialista, per la seva confrontació amb els 

EUA i l'OTAN, sense aturar-se a analitzar el que és el règim sirià en la seva 

totalitat:  un règim reaccionari emmarcat dins el bloc imperialista xinès-rus, que 

reprimeix a sang i foc des de fa dècades als revolucionaris tant sirians com 

kurds.

El règim il·legalitza els partits i organitzacions revolucionàries 

empresonant, torturant i executant als seus militants, encara que simplement 

siguin associacions culturals, amb la finalitat que la seva cultura sigui 

exterminada, utilitzant la política d'aniquilació, prohibint la llengua i el folklore 

kurd, i enterrant la història del Kurdistan, a més de prohibir el dret a passaport a 

tot aquell que es consideri kurd.

D'altra banda, és de ressenyar la col·laboració en matèria "antiterrorista" amb 

l'Iraq, Turquia (tots dos a l'OTAN), els EUA, Rússia i l'Iran (Estat que assassina 

i executa desenes de revolucionaris, tant entregant a revolucionaris que 

s'amagaven en territori iranià, com amb atacs militars sobre les posicions de la 

guerrilla i el seu aparell logístic).

Pel que fa a la tesi que Al-Assad és un referent antiimperialista, es basa 

exclusivament en la suposada confrontació i oposició als EUA, pel que fa a la 

intervenció d'aquest a l'Orient Mitjà i el negar-se a dependre d'ell. Aquesta 

suposada oposició no es basa en una qüestió ideològica, sinó purament 

econòmica, atès que sí que és cert que no depèn de l'imperialisme americà, 

però depèn del rus-xinès. 

Són diversos els partits a nivell europeu i asiàtic que defensen aquesta postura 

com DHKP-C a Turquia, partit que promou la persecució d'homosexuals de 

manera activa, nega l'existència del poble kurd afirmant que és Turquia, 

col·labora activament amb la màfia i fomenta el narcotràfic, (als que fa servir 

l'Estat turc per combatre els veritables partits i organitzacions revolucionàries) i 

utilitza el linxament, entre altres mesures, fet que ha comportat que en diverses 

ocasions els diferents partits revolucionaris turcs i kurds hagin pres accions en 

contra seva.

Tant aquest partit com la resta que estan en aquesta òrbita es nodreixen tant 

de lumpenproletaris com de drogoaddictes, i no tenen cap contacte amb les 

masses a causa que la seva activitat es basa en actes espontanis, sense cap 

organització en què la majoria de les vegades perden gent sense provocar un 

gran mal.

Pel que fa a les acusacions contra les YPG / YPJ; acusacions que es basen en 

la suposada col·laboració amb els EUA i els rebels sirians. Les YPG / YPJ des 

del començament del conflicte han combatut tant a Al-Assad com els rebels, a 

causa de la clara dependència d'aquests dels EUA i Turquia, i dels quals va 

sortir el front d'Al-Nusra i posteriorment el DAESH, expulsant a tots dos de 

Rojava.

La suposada col·laboració amb els EUA es basa únicament en una coordinació 

en la qüestió dels bombardejos, sense que cap soldat de l'exèrcit americà hagi 

anat al capdavant ni intervingut en qüestions internes dels revolucionaris kurds. 

A causa de que la guerra contra el DAESH és una guerra antifeixista, han 

realitzat pactes tàctics, no només amb els EUA, sinó també amb Al-Assad 

(sense anar més lluny, a Damasc hi ha 300 soldats de les YPG / YPJ 

combatent al DAESH.) De la mateixa manera que va passar a la segona guerra 

mundial a la URSS amb els americans. El veritablement important d'aquests 

pactes és que són només per a casos determinats, que en el moment que els 

dos imperialismes intentin intervenir o atacar als interessos de Rojava, aquests 

pactes es trencaran i hi haurà resposta popular, com per exemple el que està 

passant actualment a Turquia, resposta provocada per la permissibilitat de 

l'Estat turc amb el DAESH.

En cas de guerra entre blocs imperialistes no cal donar suport al més "feble", ni 

al que s'enfronti a l'OTAN, sinó que, des d'una posició revolucionària, cal 

condemnar a tots dos, donar suport i solidaritzar-se amb els moviments 

revolucionaris del país afectat i en el cas que aquests no existeixin o siguin molt 

minoritaris, solidaritzar-se amb el poble i amb la classe obrera, que són els que 

més pateixen la guerra.

Ni OTAN ni Al-Assad.

Comitè de Solidaritat amb Rojava i el Poble Kurd

Barcelona, 14/09/2015